Raimon Roca i Ricart

(Vic, 1917 – Castellar del Vallès, 2013)

Raimon Roca i Ricart va néixer el 20 d’agost de 1917 a Vic i, cinc anys més tard, la seva família es va traslladar a Sabadell, on va veure aflorar la seva vocació artística.

Roca tenia disset anys i treballava de pintor de parets quan, marcat per la influència de Gimeno i Mir, va començar a elaborar les seves primeres obres de manera totalment autodidacta. Poc temps després, havent assistit a l’Escola d’Arts i Oficis de la localitat vallesana —amb mestres com Antoni Vila Arrufat o Joan Vilatobà, entre d’altres— i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, va decidir convertir la pintura en el seu modus vivendi. I així va ser, doncs, ja l’any 1941, a l’edat de 24 anys, va fer la seva primera exposició a l’Acadèmia de Belles Arts i va suposar un èxit tan rotund que va vendre tota l’obra exposada.

Equidistant als diferents moviments artístics dels anys cinquanta i seixanta, Raimon Roca va seguir una tendència que podríem anomenar postimpressionista i que veiem reflectida en els seus nombrosos paisatges i també en els seus retrats i bodegons. Val a dir, però, que, essent com era un home i pintor de múltiples inquietuds, als inicis de la seva carrera pictòrica, Roca es va dedicar així mateix a la pintura mural de caràcter religiós i al disseny de vitralls.

Instal·lat a Castellar del Vallès des de 1946, després del seu matrimoni amb Dolors Roumens, va rebre la medalla de la Vila el 2002 i un homenatge a la seva trajectòria a la mateixa localitat l’any 2012, un any abans del seu traspàs.