Pedra

Oli sobre suport rígid
45 x 36 cm

En una entrevista que Joan Cuscó i Aymamí feu a Raimon Roca per al número 25 de la revista Quadern l’any 1982, el pintor deia adonar-se que, d’una manera inconscient, pintava sovint camins solius, camins que es perdien. S’adonava, deia, de la seva insistència en posar camins una mica per tot arreu, però assegurava que no ho feia pas per comoditat, «sinó per un instint inconscient de fer-los». Afirmava, també, que molts d’aquests camins els havia passejat diverses vegades i en diferents èpoques de l’any, com és potser el cas d’aquest camí de la Cerdanya, el traç del qual condueix la mirada de l’espectador a una esglesiola i, més al fons, a una sèrie de construccions, a les quals hom sent el desig d’atansar-se per descobrir de què es tracta. I és que aquesta és, probablement, una de les grans particularitats dels camins que retrata Roca: ens inviten a seguir-los per endinsar-nos, de ple, en la pintura.